Unidos contra el Parkinson

Nit insomne, fantasmes del destí
m’encerclen el mirall de la teva absència
sota la llum de la teva presència,
un ser i un no ser que no té cap fi.

Perdudes empremtes d’un sol camí
que em mena de nou a l’adolescència,
més enllà del que em demana la essència
d’aquest amor tardà i clandestí.

Mai em vas estimar, i el nostre amor
va ser un malencert des de l’inici,
sempre sota l’ègida del dolor.

I em trobo al llindar del precipici
on m’ha malmenat la teva candor.
Has executat el teu malefici.